El treballador de la SEAT que es queixa de les deslocalitzacions es compra els texans a Inditex a 10 euros, fets a xina per nens
Categoria: La Segarra
Nadals, canalons i culleretes
Els ulls se li il·luminen i de cop comencem, com aquell qui no vol la cosa, a parlar de canalons, i de com els fa i de com si posa això i lo altre. Me la miro amb familiaritat, m’encanta cuinar, i els canalons fan patxoca tots els dies, i no solament per Sant Esteve.
Tardes de Pandemia, avui.
Les tardes de pandèmia, de diumenges eterns set dies per setmana, eren tardes de lectura, de somriures amb la Violeta, i de bromes amb el Max.
Viure amb fervor.
Aquelles coses que diem que farem quan tiguem temps son exactament les que no fem mai.
But stand by me.
y sobretodo no permitas que yo, apriete a full mi pie y tire con la mano derecha del freno de mano
Alella – Covid-19. La rentrée…
Per la resta, estic content de haver tornat, cada cop trobo més raons, essencials i irrefutables, per tornar a la rectoria, o en copetti, la llebre i els meus nous amics del poble, per bé que no m’esperen, estic convençut que troben a faltar algú tan amable, tropical i si més no educat, com jo.
1er de Juny – Covid-19 – Trona!
La diferència entre les masies del voltant i la meva rectoria (que és de tots), potser, és que aquesta no portarà mai el meu nom.
12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.
A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.
13 d’Abril – ho trobo a faltar – Covid-19.
trobaré a faltar coses que avui no em son importants, perquè som això, homes que recorden records que trobem a faltar.
11 d’Abril – un nou món – Covid-19.
Podria continuar treballant, vivint a la vall, encomanant-me a Deu als matins i al Tramonto italià als vespres, embolcallat a cops per la boira i altres per un sol feridor i insuportable
Els Estralls del Temporal Glòria
veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to de no sé què, ben tropical al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí
Els propers 10 anys
Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.
Forest, em manques
De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.
*Sense Paraules
Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.
La Segarra (lliure i tropical)
Aquesta terra bruta de pols als camins sembla deixada de la mà de Deu i jo, com per coincidència he acabat respectant-la i prosant-la. La Segarra ara que es fa fosc i m’ofereix estels a mans plenes, es guanya cada cop més la meva atenció, o potser és l’inrevés.
